La Plaça del Diamant

El diumenge 26 de maig al teatre Jardí de Figueres es va representar un dels clàssics de la literatura catalana, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

La Plaça del Diamant narra la història d’una noia jove (Colometa), que amb el pas del temps i al llarg de l’experiència la fa madurar fins a convertir-se en una persona adulta, passant per temps alegres i esperançats amb la proclamació de la República, i temps tristos i tràgics amb la Guerra Civil Espanyola.

L’obra va durar aproximadament quatre hores. Però, tot i ser una obra llarga el temps va passar molt ràpid, degut a la bona actuació dels actors i per la bona qualitat de l’obra. Els actors van representar molt bé el seu paper, entre ells Silvia Bel, Mercè Arànega, Imma Colomer, Carles Cruces, etc. A part dels actors, a darrere de l’escenari hi havia un gran nombre de tècnics d’escenografia, de so i de llums, per tal de què l’obra fos més entenedora. Els decorats que utilitzaven eren espectaculars, ja que recreaven molt bé l’espai: la plaça del Diamant, la casa de la Colometa i en Quimet, la casa del botiguer, el terrat, etc.

Quan es va acabar, els espectadors es varen aixecar i varen començar aplaudir molt fort, cosa que va voler dir que havia agradat molt al públic figuerencs.

Jo, m’incloc dins el grup d’espectadors, i us recomano que si teniu l’ocasió d’anar-la a veure, aneu-hi que no us decepcionarà, ja que l’obra teatral reprodueix molt bé l’obra escrita de Mercè Rodoreda.

El teatre com a mitjà integrador

Aquest clip ens mostra una forma diferent de treballar la llengua catalana amb immigrants, a través d'un espectacle teatral mitjançant titelles.





Els alumnes són qui van proposar aquesta activitat per celebrar l'aniversari d'una mestra. La seva tutora ho va aprofitar per treballar la llengua catalana i també l'expressió oral dels alumnes.

Treballar així resulta motivador per als alumnes, ja que han estat ells qui han pres la iniciativa i han decidit com fer l'exercici. Se'ls hi fa més senzill aprendre la llengua i, a més aprenen allò que els hi interessa. Però no només treballen la llengua, sinó que és una activitat que permet una interdisciplinarietat.

La mestra també ho podria aprofitar per fer una avaluació dels aprenentatges que han realitzat.

Finalment dir que els nens, amb aquesta activitat, continuen fent aprenentatges i, a més, veuen que el teatre és una forma d'expressió que no només poden realitzar els adults, sinó que ells també en poden ser protagonistes.

"El director teatral". Clip educatiu

Són moltes les persones que han vist l’obra teatral “Mar i Cel” de la companyia Dagoll Dagom.

Però qui és el coordinador de tot l’espectacle? Qui és la persona que pren les decisions més importants que surgeixen quan es duu a terme una obra de teatre? Qui és l’encarregat d’unificar els esforços dels actors?

En aquest clip, s’intercalen trossos d’entrevista a Joan Lluís Bozzo, el director que mostra diferents punts de vista sobre el seu ofici, amb trossos d’assajos previs a l’obra de teatre.

"El director teatral" és un clip complex i realista que tot i que està dirigit alumnes d'ESO també podria anar dirigit alumnes de Cicle Superior. En aquest cas els alumnes i el mestre haurien de comentar les idees principals del clip per tal que s'entenguessin alguns aspectes que no haguessin quedat poc clars.

Per acabar cal dir que el clip mostra un ofici poc conegut i que per aquesta raó pot ser interessant de treballar amb els alumnes.

Clip educatiu: "Teatre a l'escola"

Amb aquest clip podem vere un exemple de les aplicacions educatives del teatre en l'àmbit de l'educació. Al CP L'Aulet de Celrà el teatre és una eina educativa més que serveix per crear una interdiciplinarietat entre les diferents àrees. En el clip, diferents testimonis implicats en el projecte ens expliquen els avantatges d'utilitzar el teatre com a èina d'aprenentatge. Els alumnes són els creadors de l'obra de teatre de manera que prenen consciència de les dificultats que hi ha per dur a terme una representació teatral. Tot i així, també aprenen a buscar diferents recursos, a organitzar-se i a treballaer cooperativament, a més a més de posar en pràctica tots els coneixements apresos al llarg dels trimestres.

Per acabar, dir que el teatre és una molt bona eina educativa que ofereix moltes possibilitats i que s'hauria d'incorporar a les escoles ja que els alumnes participen de tot el procés i desenvolupen moltes aptituds necessàries per un bon aprenentatge. A més a més, no cal deixar de banda la satisfacciío de cada alumne en veure el resultat final de tot l'esforç dedicat.
Així doncs, el teatre és molt més que una representació de final de curs. És una eina educativa que ofereix moltes possibilitats.

Programari Educatiu

Actualment vivim rodejats de tecnologia. No en podem escapar. Per això és important i necessari treballar-la a l’aula, ja que els nens que formaran en un futur la societat encara n’estaran més envoltats.

El programari educatiu (activitat especialment dissenyada per ser utilitzat en àmbits d’educació-aprenentatge) té moltes funcions, com poden ser: informativa, instructiva, avaluadora, expressiva, lúdica...

Des de l’escola s’ha de promoure el seu ús donat la gran quantitat d’aplicacions i potencialitats didàctiques que té. S’ha de permetre que el nen interactuï amb el material, s’hi familiaritzi i sàpiga com i quan utilitzar-lo.

Però abans de permetre que ells l’utilitzin cal fer una avaluació del material per veure si és l’adequat a l’edat i característiques dels nens, quins usos en podran fer...

El que és segur és que cal introduir-los i guiar-los per aquest nou món.

Programari educatiu

Per poder explotar les possibilitats didàctiques dels programes educatius cal conèixer les seves característiques i els diferents tipus que hi ha per tal de poder valorar els amterials didàctics i construir criteris de selecció personals.

Un programa educatiu és una aplicació didàctica al servei de l'educació que té la finalitat de representar un determinat coneixement. Per aconseguir-ho s'utilitza el màxim nombre d'elements comunicatius (text, àudio i imatges fixes o en moviment) de manera que s'assoleixi un alt ivell d'interactivitat. Aquesta interactivitat aporta pluridireccianolatitat a l'intercanvi d'informació i ens permet passar de ser espectadors passius a usuaris actius. Cal dir que els objectius del programa educatiu condicionen la interactivitat. Segons l'informa Néricii (UNESCO, 1973), la retenció de coneixements augmenta si es perceben estímuls auditius, visuals i a més a més hi ha manipulació.

Els productes multimedia tenen un gran impacte dins les nostres vides ja que unifiquen codis de transferència dels diferents tipus d'informacions. La definició que podríem donar és que són sistemes que presenten la integració de sons, textos, gràfics, dibuixos i imatges convertides i emmagatzemades a través del codi digital i que utilitza recursos interactius per permetre la comunicació entre usuari i programa.

Un altre aspecte molt important són les funcions del programari. Existeixen diferentes classificacions: la primera és la classificació dicotòmica segons si el programari té una funció explorativa o expressiva. Aquesta primera classificació és excloent i per tant insuficient ja que els programes poden tenir més d'una funció. Una altra classificació que podem trobar és segons la utilitat. Aquesta no és excloent però no recull totes les funcions que pot tenir el programari, de manera que alguns programes no es poden incloure en cap de les funcions que s'especifiquen (informativa, instructiva, motivadora, avaluadora, investigadora, expressiva, metalingüística, lúdica i innovadora). La classificació més completa és la que diferencia les quatre funcions del programari:
Presentar o reproduir informació: aglutinen informació
Permetre l'exploració del coneixement: permeten crear entorns per experimentar, cercar lliurament informació...
Possibilitar l'expresió: permeten expressar-se lliurament mitjançant l'ús d'un codi determinat.
Possibilitar la comunicació:permeten comunicar-nos i intercanviar informació a través de la xarxa.

Hem de tenir en compte que el programari educatiu també és a Internet i que ens ofereix moltes possibilitats didàctiques. Tot i així, qualsevol material multimàdia requereix una avaluació prèvia al seu ús a l'aula per determinar-ne la idonaeitat i per assegurar-nos que respon a una necessitat del procés d'ensenyament-aprenentatge.

El programari educatiu.

El programari educatiu és un mitjà que permet transmetre coneixements i idees a través de diferents fonts. A més a més integra elements visuals, auditius, manipulatius i alhora facilita recursos educatius on l’usuari té un paper actiu i participatiu.

Cal destacar que el programari educatiu permet presentar informació com a font de consulta, permet que l’usuari explori i construeixi coneixement propi a partir de la cerca d’informació lliure per Internet i finalment possibilita l’expressió i la comunicació entre diferents usuaris ja estiguin connectats o no.

Són per aquests motius que les escoles utilitzen, cada vegada més, les tecnologies, més concretament el programari educatiu i els productes multimèdia en el procés d’aprenentatge.

Tot i així, davant la gran varietats de recursos que ofereixen les tecnologies, és necessari que el mestre faci una avaluació crítica de qualsevol material, analitzant l’adequació del continguts i valorant la utilitat del material.
Si aquesta avaluació es realitza correctament, s’assegura la utilització de les TIC com un gran recurs didàctic que és necessari introduir i treballar a l’escola si tenim en compte que ens trobem en una societat de la informació on tot evoluciona contínuament.