El Càsting "Clip Educatiu"

El teatre és un dels recursos que el mestre pot utilitzar a l’aula per treballar diferents matèries com literatura, expressió corporal, entonació de la veu… Avui en dia, molts nens i nenes participen en tallers de teatre en activitats escolars o extraescolars representant petites obres teatrals. Personalment, crec que el teatre se’n parla força a les escoles, és a dir, dels actors, del teatre, dels diferents tipus de teatre... En canvi, del càsting no se’n parla. Molts nens i nenes poden sentir a parlar o fins i tot veure a la televisió que hi ha persones que fan càstings sense saber ben bé què vol dir, com funciona ni com s’elegeixen els actors o presentadors. Per això, a continuació us presento un dels capítols del programa “Mira’m bé” on descobreixen com es trien els presentadors dels programes de televisió i dels actors de les sèries, de les pel·lícules i del teatre. A més a més, el vídeo explica que a part de ser un bon professional, cal tenir les característiques físiques, d’actitud i sovint fins i tot de caràcter, per representar un paper determinat. Tots aquests conceptes i el funcionament del càsting estan molt ben explicats en aquest videoclip a través d’una petita història còmica. Espero que us agradi i que apreneu forces coses!

La Plaça del Diamant

El diumenge 26 de maig al teatre Jardí de Figueres es va representar un dels clàssics de la literatura catalana, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

La Plaça del Diamant narra la història d’una noia jove (Colometa), que amb el pas del temps i al llarg de l’experiència la fa madurar fins a convertir-se en una persona adulta, passant per temps alegres i esperançats amb la proclamació de la República, i temps tristos i tràgics amb la Guerra Civil Espanyola.

L’obra va durar aproximadament quatre hores. Però, tot i ser una obra llarga el temps va passar molt ràpid, degut a la bona actuació dels actors i per la bona qualitat de l’obra. Els actors van representar molt bé el seu paper, entre ells Silvia Bel, Mercè Arànega, Imma Colomer, Carles Cruces, etc. A part dels actors, a darrere de l’escenari hi havia un gran nombre de tècnics d’escenografia, de so i de llums, per tal de què l’obra fos més entenedora. Els decorats que utilitzaven eren espectaculars, ja que recreaven molt bé l’espai: la plaça del Diamant, la casa de la Colometa i en Quimet, la casa del botiguer, el terrat, etc.

Quan es va acabar, els espectadors es varen aixecar i varen començar aplaudir molt fort, cosa que va voler dir que havia agradat molt al públic figuerencs.

Jo, m’incloc dins el grup d’espectadors, i us recomano que si teniu l’ocasió d’anar-la a veure, aneu-hi que no us decepcionarà, ja que l’obra teatral reprodueix molt bé l’obra escrita de Mercè Rodoreda.

El teatre com a mitjà integrador

Aquest clip ens mostra una forma diferent de treballar la llengua catalana amb immigrants, a través d'un espectacle teatral mitjançant titelles.





Els alumnes són qui van proposar aquesta activitat per celebrar l'aniversari d'una mestra. La seva tutora ho va aprofitar per treballar la llengua catalana i també l'expressió oral dels alumnes.

Treballar així resulta motivador per als alumnes, ja que han estat ells qui han pres la iniciativa i han decidit com fer l'exercici. Se'ls hi fa més senzill aprendre la llengua i, a més aprenen allò que els hi interessa. Però no només treballen la llengua, sinó que és una activitat que permet una interdisciplinarietat.

La mestra també ho podria aprofitar per fer una avaluació dels aprenentatges que han realitzat.

Finalment dir que els nens, amb aquesta activitat, continuen fent aprenentatges i, a més, veuen que el teatre és una forma d'expressió que no només poden realitzar els adults, sinó que ells també en poden ser protagonistes.

"El director teatral". Clip educatiu

Són moltes les persones que han vist l’obra teatral “Mar i Cel” de la companyia Dagoll Dagom.

Però qui és el coordinador de tot l’espectacle? Qui és la persona que pren les decisions més importants que surgeixen quan es duu a terme una obra de teatre? Qui és l’encarregat d’unificar els esforços dels actors?

En aquest clip, s’intercalen trossos d’entrevista a Joan Lluís Bozzo, el director que mostra diferents punts de vista sobre el seu ofici, amb trossos d’assajos previs a l’obra de teatre.

"El director teatral" és un clip complex i realista que tot i que està dirigit alumnes d'ESO també podria anar dirigit alumnes de Cicle Superior. En aquest cas els alumnes i el mestre haurien de comentar les idees principals del clip per tal que s'entenguessin alguns aspectes que no haguessin quedat poc clars.

Per acabar cal dir que el clip mostra un ofici poc conegut i que per aquesta raó pot ser interessant de treballar amb els alumnes.

Clip educatiu: "Teatre a l'escola"

Amb aquest clip podem vere un exemple de les aplicacions educatives del teatre en l'àmbit de l'educació. Al CP L'Aulet de Celrà el teatre és una eina educativa més que serveix per crear una interdiciplinarietat entre les diferents àrees. En el clip, diferents testimonis implicats en el projecte ens expliquen els avantatges d'utilitzar el teatre com a èina d'aprenentatge. Els alumnes són els creadors de l'obra de teatre de manera que prenen consciència de les dificultats que hi ha per dur a terme una representació teatral. Tot i així, també aprenen a buscar diferents recursos, a organitzar-se i a treballaer cooperativament, a més a més de posar en pràctica tots els coneixements apresos al llarg dels trimestres.

Per acabar, dir que el teatre és una molt bona eina educativa que ofereix moltes possibilitats i que s'hauria d'incorporar a les escoles ja que els alumnes participen de tot el procés i desenvolupen moltes aptituds necessàries per un bon aprenentatge. A més a més, no cal deixar de banda la satisfacciío de cada alumne en veure el resultat final de tot l'esforç dedicat.
Així doncs, el teatre és molt més que una representació de final de curs. És una eina educativa que ofereix moltes possibilitats.

Programari Educatiu

Actualment vivim rodejats de tecnologia. No en podem escapar. Per això és important i necessari treballar-la a l’aula, ja que els nens que formaran en un futur la societat encara n’estaran més envoltats.

El programari educatiu (activitat especialment dissenyada per ser utilitzat en àmbits d’educació-aprenentatge) té moltes funcions, com poden ser: informativa, instructiva, avaluadora, expressiva, lúdica...

Des de l’escola s’ha de promoure el seu ús donat la gran quantitat d’aplicacions i potencialitats didàctiques que té. S’ha de permetre que el nen interactuï amb el material, s’hi familiaritzi i sàpiga com i quan utilitzar-lo.

Però abans de permetre que ells l’utilitzin cal fer una avaluació del material per veure si és l’adequat a l’edat i característiques dels nens, quins usos en podran fer...

El que és segur és que cal introduir-los i guiar-los per aquest nou món.

Programari educatiu

Per poder explotar les possibilitats didàctiques dels programes educatius cal conèixer les seves característiques i els diferents tipus que hi ha per tal de poder valorar els amterials didàctics i construir criteris de selecció personals.

Un programa educatiu és una aplicació didàctica al servei de l'educació que té la finalitat de representar un determinat coneixement. Per aconseguir-ho s'utilitza el màxim nombre d'elements comunicatius (text, àudio i imatges fixes o en moviment) de manera que s'assoleixi un alt ivell d'interactivitat. Aquesta interactivitat aporta pluridireccianolatitat a l'intercanvi d'informació i ens permet passar de ser espectadors passius a usuaris actius. Cal dir que els objectius del programa educatiu condicionen la interactivitat. Segons l'informa Néricii (UNESCO, 1973), la retenció de coneixements augmenta si es perceben estímuls auditius, visuals i a més a més hi ha manipulació.

Els productes multimedia tenen un gran impacte dins les nostres vides ja que unifiquen codis de transferència dels diferents tipus d'informacions. La definició que podríem donar és que són sistemes que presenten la integració de sons, textos, gràfics, dibuixos i imatges convertides i emmagatzemades a través del codi digital i que utilitza recursos interactius per permetre la comunicació entre usuari i programa.

Un altre aspecte molt important són les funcions del programari. Existeixen diferentes classificacions: la primera és la classificació dicotòmica segons si el programari té una funció explorativa o expressiva. Aquesta primera classificació és excloent i per tant insuficient ja que els programes poden tenir més d'una funció. Una altra classificació que podem trobar és segons la utilitat. Aquesta no és excloent però no recull totes les funcions que pot tenir el programari, de manera que alguns programes no es poden incloure en cap de les funcions que s'especifiquen (informativa, instructiva, motivadora, avaluadora, investigadora, expressiva, metalingüística, lúdica i innovadora). La classificació més completa és la que diferencia les quatre funcions del programari:
Presentar o reproduir informació: aglutinen informació
Permetre l'exploració del coneixement: permeten crear entorns per experimentar, cercar lliurament informació...
Possibilitar l'expresió: permeten expressar-se lliurament mitjançant l'ús d'un codi determinat.
Possibilitar la comunicació:permeten comunicar-nos i intercanviar informació a través de la xarxa.

Hem de tenir en compte que el programari educatiu també és a Internet i que ens ofereix moltes possibilitats didàctiques. Tot i així, qualsevol material multimàdia requereix una avaluació prèvia al seu ús a l'aula per determinar-ne la idonaeitat i per assegurar-nos que respon a una necessitat del procés d'ensenyament-aprenentatge.

El programari educatiu.

El programari educatiu és un mitjà que permet transmetre coneixements i idees a través de diferents fonts. A més a més integra elements visuals, auditius, manipulatius i alhora facilita recursos educatius on l’usuari té un paper actiu i participatiu.

Cal destacar que el programari educatiu permet presentar informació com a font de consulta, permet que l’usuari explori i construeixi coneixement propi a partir de la cerca d’informació lliure per Internet i finalment possibilita l’expressió i la comunicació entre diferents usuaris ja estiguin connectats o no.

Són per aquests motius que les escoles utilitzen, cada vegada més, les tecnologies, més concretament el programari educatiu i els productes multimèdia en el procés d’aprenentatge.

Tot i així, davant la gran varietats de recursos que ofereixen les tecnologies, és necessari que el mestre faci una avaluació crítica de qualsevol material, analitzant l’adequació del continguts i valorant la utilitat del material.
Si aquesta avaluació es realitza correctament, s’assegura la utilització de les TIC com un gran recurs didàctic que és necessari introduir i treballar a l’escola si tenim en compte que ens trobem en una societat de la informació on tot evoluciona contínuament.

Programari Educatiu

Actualment, per tal de què l’aprenentatge sigui més visual i més amè, les escoles utilitzen les TIC. Un dels programes utilitzats és el programari educatiu.

El programa educatiu és aquella aplicació informàtica que ha estat dissenyada per a ser utilitzada en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Però, cal tenir en compte, que podem trobar altres programes per utilitzar-los a l’escola.

Avui en dia, gràcies als nous avenços tecnològics, l’usuari té un paper força actiu davant d’aquests. Per això, les escoles cada vegada més treballen amb les TIC, sobretot amb els materials multimèdia.

A més a més, a Internet podem trobar altres recursos educatius, com narracions interactives, entorns de creació, jocs, etc.

Finalment, cal tenir en compte que la utilització d’aquests recursos ha de respondre a una determinada funció dins el procés d’ensenyament-aprenentatge, lligat amb el currículum.

Els imprevistos del clip.

Eren les 6 de la tarda, les quatre membres del grup de treball estàvem a la plaça Josep Pla de Figueres, també anomenada plaça del Teatre "El Jardí".

Teníem l'escenografia necessària (les peces de puzle, la pissarra amb els guixos...) i també teníem apunt l'actor i la càmera.


Tot anava sobre rodes; no plovia tot i que feia tramuntana.

De sobte apareix una furgoneta i estaciona davant del teatre. No podia ser, ara que volíem començar a gravar! Ens esperem uns minuts, la conductora de la furgoneta no marxava... amb molta amabilitat li demanem que si es pot aparcar a un altre lloc i ho fa. Comencem a gravar el pla general.



Un moment després apareix una persona que amb molta gràcia se'ns posa a fer pallassades davant la càmera. Riguem i continuem amb la nostra gravació.


Érem el centre d'atenció de la plaça; una majoria de persones, encuriosides, es paraven i miraven a veure què fèiem.


Una moto creua la plaça.... repetim el que estàvem fent. Tot seguit gravem al nostre actor caminant per la plaça i fent veure que entra al teatre. L'actor camina massa ràpid. A poc a poc; crida l'ajudant de càmera. En aquell precís moment veiem que també estem gravant les altres dues companyes que estaven mirant com quedava aquell pla i sense reaccionar, es posen a córrer cap al costat el qual es dirigia la càmera.



Per totes aquestes anècdotes varem gravar varis cops els mateixos plans. Serà cosa del destí que ens hagi passat tot això???

El teatre musical

Un musical és un tipus de teatre que combina música, cançó, diàleg i ball. Prové de la cultura anglosaxona, tot i que actualment s'han exportat i adaptat a altres països que ja han començat a elaborar musicals propis.
Dues de les avingudes més famoses on es representen musicals són: Broadway (Nova York) i West End (Londres).

Algunes de les produccions més famoses són:

Cabaret, Jesucristo Superstar, Evita, Grease, Les Misérables, Cats i Mamma Mia!

Titelles al teatre!

Un titella és una figura o ninot que es mou de manera que sembli que el seu moviment és autònom. Els titelles poden donar vida a personatges molt diversos, des de éssers humans fins a animals, passant per tota mena d'éssers màgics. A més a més, a l'escola es poden explotar les possibilitats educatives d'aquest recurs per presentar als alumnes més petits històries o continguts.

Sgons com s'efectua el seu moviment trobem diferents tipus de titelles.

Els titelles de guant o putxinel·li es mouen gràcies al moviment de la mà que s'introdueix dins del guant. El seu nom, putxinel·li, deriva del personatge napolità Pulcinella, de la "Commedia dell'arte".
El titella de fil o marioneta és un ninot que és accionat des de dalt per una creu o control, d'on pengen els fils que dirigeixen cada moviment.

També trobem el titella portat, que és de mida gairebé humana. El titellaire el porta damunt les espatlles i l'acciona per mitjà de tiges.

El bunraku és una tècnica titellaire japonesa consistent en què els manipuladors, vestits de negre en un escenari també de color negre, accionen els ninots a la vista del públic.

Ja hem vist que hi ha moltes altres menes de titelles, algunes de les quals sense ninots fets expressament per a tal efecte, com per exemple els titelles de dits, que investiguen les possibilitats expressives dels dits de les mans i dels peus, o els titelles objectuals, en què la manipulació a l'escenari d'objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents.
Així doncs, animeu-vos i deixeu-vos sorprendre per les històries que poden explicar els titelles.

L’avinguda teatral

Barcelona és una de les ciutats que compta amb les millors representacions teatrals i amb un gran nombre de teatres repartits per tota la ciutat.

L’avinguda Paral·lel és una de les zones de la ciutat amb més concentració de teatres. Al voltant d’aquests teatres hi trobem bars, restaurants, hotels, bingos, etc. per la gent que va a teatre. Per tant, podem dir que és una avinguda d’oci, sobretot als caps de setmana, on l’avinguda s’omple de gent.

Algunes de les obres que s’estan representant actualment en algun d’aquests teatres són:

- Cabaret, el musical al Teatre Apolo fins el 27 d’abril de 2008
- Boscos endins de Dagoll Dagom al Teatre Victòria
- Òscar. Una maleta, dos maletes, tres maletes amb Joan Pera al Teatre Condal

Si voleu saber més informació sobre les obres que s’estan fent a Barcelona consulteu la pàgina http://www.servicaixa.com/

L'Institut del Teatre de Barcelona

Avui en dia, són molts els joves que els hi agrada el món del teatre i que decideixen realitzar les proves d’accés per entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona.

L’Institut del Teatre és un centre de formació, investigació i difusió de les arts escèniques amb més dinamisme i potencial d’Europa.
La seu central de l’Institut del teatre es troba a un nou edifici a Montjuïc, en l’anomenada Ciutat del Teatre.

L’Institut del Teatre està format per quatre escoles:
-L’Escola Superior d’Art Dramàtic
- El Conservatori Superior de Dansa
-L’Escola d’Ensenyament Secundari i Artístic - Conservatori Professional de Dansa.
- L'Escola Superior de Tècniques de les Arts de l'Espectacle.

A més a més d’impartir ensenyaments reglats i també ensenyaments no reglats, l’Institut del Teatre organitza espectacles, conferències, congressos, exposicions i festivals, el més important dels quals és el “Festival NEO” (Noves Escenes Obertes).

Per més informació sobre l’Institut del teatre de Barcelona, podeu visitar la pàgina web del centre: www.institutdelteatre.org

Propostes pel mes d'abril

Si no saps què fer durant el mes d'abril, estigues atent al que et presentem a continuació!

TEATRE INFANTIL:

Tingalya, MiniCavallets, B.A.R.R.A., Antigua i Barbuda.
Dies 12 i 13 d´abril a les 12h. Teatre Municipal l'Escorxador (Lleida)

El zoo d'en Pitus, Flic Flac Teatre.
Diumenge 13 d'abril a les 17h. Teatre Principal (Olot).

OVNIS, Ferrés Brothers & Co.
Diumenge 20 d'abril a les 18h. Teatre El Jardí (Figueres)

La música i la donzella, de La Maquineta.
Fins el 27 d'abril al Teatre del Raval (Barcelona). Cada dissabte a les 18h i cada diumenge a les 12h i a les 17h.

El ratolí Pérez, de Teatre Imaginari.
Del 5 al 27 d'abril al Teatreneu (Barcelona). Cada cap de setmana a les 17h.

Esperem que amb aquestes propostes us animem a sortir de casa i a gaudir dels l'espectacles!